divendres, 5 d’abril del 2013

El "santet" del cementiri de Poblenou



                      
                        El cementiri de Poblenou és el més antic de Barcelona; es va ianugurar l´any 1775. A l´inici es trobava lluny de la ciutat. Per motius d´espai i higiene es va decidir construir fora de les muralles, en un moment en que Barcelona es trobava encara emmurallada i ocupava un petit espai de l´actual centre urbà.

                        Aquí es troben enterrats personatges tan famosos com el músic i polític Josep Anselm Clavé, l´inventor i enginyer Narcís Monturiol o l´actriu Mary Santpere però el nínxol més famós és el de Francesc Canals, al qual anomenaven "El Santet", un noi d´origen humil mort als 22 anys d´edat per culpa de la tuberculosi. Es deia que tenia poders endevinatoris i que és capaç de fer diversos miracles i favors.

                         Degut a la quantitat de flors i ofrenes que rep es van buidar els 12 nínxols que hi ha al voltant. Per demanar un desig s´ha d´escriure aquest en un paper i introduir-lo per la làpida,  resar alguna operació i marxar pel costat dret sense mirar enrera.
                                                                                Es diu que el noi podia saber el dia de la mort de les persones sols miran-les als seus ulls. També hi ha qui diu que si mires fixament al seu nínxol podràs veure una llum, que és la llum del "més enllà" i que treballava als famosos magatzems "El Siglo" que es van incendiar un dia de Nadal de l´any 1932 a la Rambla de Barcelona. Una falsa llegenda deia que aquest noi va morir a l´incendi, quan ja feia anys que havia mort, a l´any 1899.



L´orxateria més famosa de Poblenou (i Barcelona)


         El 1912, Pere Joan Iborra, el primer de les cinc generacions que ha regentat aquesta orxateria, va venir des de València a Barcelona per pujar a un vaixell que l´havia de portar a l´Argentina. Però es diu que no va pujar perquè es va enamorar dels carrers de Barcelona propers al mar.

           Així que va inaugurar una orxateria, "El Tio Che" a l´actual passeig Joan de Borbó, que feia recordar la frase que deia als veïns, "Xe, prova!", per a que tastessin l´orxata i la llet merengada que ell elaborava junt amb la seva família. Va ser un dels primers a Barcelona en instal.lar una granissaoreta, una màquina per fer granissats,

                                              L´any 1933 traslladen el seu negoci al carrer Wad-Ras, actual carrer Dr. Trueta però una bomba va destruir l´edifici i es van moure de nou a l´actual orxateria situada a la Rambla de Poblenou, número 44, davant del famós Casino de l´Aliança.

                         
.

dissabte, 16 de març del 2013

El Mercat del Clot: un mercat molt rural

                      
             El Mercat del Clot fou dissenyat per l´arquitecte Pere Falquès l´any 1889., de planta rectangular, coberta a dues vessants, de 3 naus. amb façanes d´obra vista i amb estructura basada metàl.licament.

              Pagesos dels municipis dels voltants (Sant Andreu, Sant Adrià del Besòs, etc.) proveïen el mercat de bones fruites i verdures i les farineres que hi havia a la zona del Clot dotaven als majoristes de farina, així com farina per l´exportació.    

                                 Abans, el lloc que ocupa avui el Mercat del Clot era un mercat a l´aire lliure però la necessitat d´obrir noves parades per l´allau de pagesos que volien vendre els seus productes, va fer que finalment es decidís construir un edifici per aixoplugar de les inclemències meteorològiques els venedors i clients.

                                 L´Ajuntament va reformar-lo l´any 1994, esponjant les parades, creant un aparcament soterrani, arranjar la plaça i convertir en zona de vianants els voltants del mercat.                                       


El "mitjó" més gran de Barcelona



          "El Mitjó" devia ser una escultura dissenyada pel famós artista Antoni Tàpies, de molt grans dimensions, 18 mts. d´alçaria, que devia estar penjada del Saló Oval de l´MNAC (el Museu Nacional d´Art de Catalunya).

           Era l´any 1991 quan s´havia de penjar aquest mitjó al Saló Oval de l´MNAC, però aquest estava submergit en un gran desconcert. No hi havia diners per completar la rehabilitació del museu, s´intentava reobrir les sales de l´art tomànic pels Jocs Olímpics del 92 i en el projecte de crear un gran museu d´art català xocaven les lluites que mantenien l´Ajuntament i la Generalitat.

              Molts pensaven i encara pensen avui que "El Mijtó" hagués donat una gran projecció internacional a l´MNAC. Però,
a principis dels 90 del segle XX guanyaren els detractors d´"El
Mitjó. Finalment, 18 anys després, una versió reduïda de l´obra,
de 3 mts. aproximadament, es va instal.lar a la terrassa de la
"Fundació Tàpies", el museu de Barcelona que acull algunes de les obres més importants de l´artista català .

                A l´esquerra podem veure 2 fotografies d´aquest
més petit "Mitjó" de Tàpies que es va col.locar a la terrassa de
la Fundació  i s´ha convertit en el símbol de la mateixa.

                Amb aquesta escultura Tàpies volia representar la
importància en l´ordre còsmic de les coses petites

diumenge, 10 de març del 2013

Una plaça d´un altre temps: la plaça Prim



              En un lloc amagat de Poblenou, quasi rústic podríem dir,  trobem aquesta plaça anomenada la plaça de Prim. Aquest espai acostumava a ésser un lloc de reunió de pescadors, treballadors de les fàbriques del barri i socialistes utòpics durant el segle XIX.

               Avui en dia aquest lloc encara té el seu encant amb les seves petites cases blanquers i orangers i uns arbres impressionants anomenats Ombús, que procedeixen d´Argentina, Brasil l´Urugai.

                A una de les cantonades d´aquesta plaça és troba el restaurant "Els Pescadors", un dels millors preparant el peix en aquesta ciutat.

                 La plaça es va urbanitzar l´any 1856. Es va posar el nom de Prim, per honrar a aquest famós personatge del segle XIX, el general Prim, ja que els federalistes i republicans van voler honrar a la persona que va acabar amb l´absolutisme de la reina Isabel II.

                   Es diu que des d´aquesta part de Poblenou, el barri de Taulat (la part més antiga de Poblenou) van partir algus socialistes utòpics als Estats Units d´Amèrica per crear una societat utòpica allà, que va fracassar, però van voler repetir l´experiència de crear una nova societat utòpica, el que ells anomenaven una Nova Icària, a aquesta zona de Poblenou entre 1846 i 1848.

La botiga del "Titanic"


         Segons diu la propietària, Carme Viñas, un dia de l´anyy 1996 va aparèixer una nord-americana a la seva botiga, l´"Arca de l´Àvia", al carrer Banys 20, i li va fer una gran comanda de teles i vestits, en veure el que tenia a la botiga. Un any més tarda, aquesta clienta trucà a la propietària de la botiga per dir-li que el que li va vendre sortiria a la pel.lícula "Titanic", i des d´aquell moment se li coneix com "la botiga del Titanic".

         "L´Arca de l´Àvia" és un temple per als qui estimen la moda "vintage". Aquí podem trobar sabates, llenceria, vestits, etc., d´altres èpoques.

         També ha participat a l´escenografia i vestidor d´altres films com "Wild, wild, West", "El perfum" , "Hablé con ella" i pel.lícules de Woody Allen, com el vestit que porta Penélope Cruz a "Vicky, Cristina, Barcelona".

          Han intervingut en la decoració d´espais emblemàtics del modernisme català, com "La Pedrera".

divendres, 22 de febrer del 2013

Un passatge a tocar del carrer Major de Sarrià




              Al mateix carrer Major de Sarrià número 75 podem trobar un bonic passatge, l´anomenat passatge Mallofré, que sembla d´un altre temps.

              L´accés està delimitat per un arc amb bigues de fusta i, un cop travessat, podem veure un grup de cases amb jardins on regna la tranquil.litat. L´heura creix a aquest indreti desemboca al carrer Paletes.






Un restaurant recomenat pel "The New York Times"


Restaurante Ca La Tresa            



                 El restaurant "Ca la Tresa" es troba al número
128 del carrer Major de Sarrià i és ple de fotografies d´
escriptors catalans, ja que el propietari del negoci, en Sebastià és un gran lector i, apart de tenir molts llibres, també apareix en alguns, ja que surt a les caminades a peu d´en Josep Maria Espinàs.

                  Aquest local està recomanat pel diari "The New York Times" en un article de l´any 2002 i l´especialitat és el bacallà, que preparen de moltes i variades maneres.
                                                                                                                                               





J.V. Foix i la pastisseria "Foix"



                 Al número 57 del carrer Major de Sarrià, carrer que és l´artèria principal d´aquesta zona de Barcelona i antiga vil.la independent, va nèixer un dels grans de les lletres catalanes del segle XX: Josep Vicenç Foix. I just a aquest número tenia
una pastisseria la seva família.


                 Foix va ser un gran poeta avanguardista, a més d´assagista i periodista i se li va atorgar el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes el  1973 i el  Premi de les Lletres Espanyoles el 1984.

                   Va tornar al negoci familiar quan va acabar la guerra civil, però se´ls va prohibir posar la paraula "pastisseria" a la botiga, ja que el català va esdevenir llengua prohibida i, en comtes de traduir "pastisseria" al castellà, va posar "postres" al rètol.


                                                                                                    

dimarts, 12 de febrer del 2013

El lloro del Poblenou


                  "La Licorera" és un local obert l´any 1932 dedicat a la venda de vins i licors. Situat al carrer de Taulat, número 91, és molt poular al barri del Poblenou, on es troba ubicat.

                    Es diu que el 1957 un client va regalar als propietaris un lloro procedent de Guinea, que era molt poular entre els nens i nenes de la zona.

                    El tramvia número 36 tenia el seu origen i final davant d´aquesta botiga i el lloro va aconseguir imitar el so del xiulet del cap d´estació.

                       Els conductors del tramvia sovint confonien el xiulet del lloro amb el xiulet del cap d´estació i sortien abans que tota la gent pogués pujar. Per aquest motiu, el cap d´estació va obligar als propietaris de "La Licorera" a posar el lloro dins de la botiga..

                       Aquest lloro va morir el 1992 però resta enbalsamat en la seva gàbia a dins de l´establiment. Però la "Colla de Geganters de Poblenou" va decidir fer un nou "gegantó" amb la figura del lloro i amb gorra d´empleat de tramvia, donant-li el nom d´"el lloro del 36".



La "casa del diable" de Gràcia


                 Si passem pel davant de la casa situada al número 20 del carrer Josep Torres, al barri de Gràcia, més concretament al cor de la Gràcia gitana, veurem una casa que té uns elements decoratius curiosos, ja que es veuen representacions de diables en diversas parts de la façana.

                  La història ens explica que aquí vivia el Sr. Agustí Atzerias l´any 1892 i passava per un delicat moment econòmic, així que va prometre al diable vendre la seva ànima si li tocava la loteria.

                  I després d´aquest pacte li va tocar la loteria i va aconseguir sanejar la seva economia. A continuació va decidir omplir la façana de diables en contra de l´opinió dels veïns, que no veien amb bons ulls aquells motius diabòlics a la façana de la casa.

           Va  posar figures diabòliques a sobre de totes les entrades de la casa i murals amb escenes infernals a la façana. D´aquests murals, que Atzerias va conservar mentre va viure, no queda res però encara es poden ver les gàrgoles que representen caps diabòlics. Malgrat estar tapiada es pot veure avui, al febrer del 2013, un cartell que indica que la casa serà rehabilitada i es posaran en venda pisos aquí d´1, 2 o 3 habitacions.

                                                             

divendres, 25 de gener del 2013

Una casa modernista a la Barceloneta




                              Si passem davant del número 12 del carrer de Sant Carles, a la Barceloneta, podem veure una petita casa d´estil modernista: la casa Joan Ors. En realitat, és una d´aquelles casetes del segle XVIII construïdes quan es va dissenyar el barri de la Barceloneta, però que va ser reformada en un estil modernista, cap al 1910, quan es va afegir el cos superior amb una decoració goticista.


Unes oueres a la paret del mercat de la Barceloneta


 

                   
                            A la plaça del poeta Boscà, del barri de la Barceloneta, podem veure el mercat de la Barceloneta, construït per Antoni Rovira el 1884 i remodelat l´any 2007 per l´arquitecte Josep Miàs, deixeble d´Enric Miralles. L´edifici conserva l´estructura original de ferro però l´exterior és radicalment diferent amb línies corbes i dinàmiques que es combinen amb les antigues línies rectes. També se l´afegeixen 180 plaques solars que generen gran part de l´energia consumida pel mercat.

                             Però el detall curiós d´aquest mercat és que la paret, en comtes de totxos, està formada per oueres (ja sabeu, el lloc on es guarden els ous que es posen a la venda) petrificades, de les de mitja dotzena.

        


                             

El primer concert coral


                        A la plaça de la Barceloneta, cantonada amb el carrer del Mar, podem veure una placa dedicada al promotor de les societats corals a Catalunya durant el segle XIX, Anselm Clavé. Aquesta placa vol recordar i commemorar el primer concert coral que es va fer a Catalunya i a tot l´Estat espanyol, un dia 14 d´agost de 1850.


Una església barroca a la Barceloneta

      L´església de Sant Miquel del Port es troba a la plaça de la Barceloneta, i va ser contemporània a la creació d´aquest barri. S´acaba en sols 2 anys (1753-1755) i, al principi, tenia planta quadrada, però amb una posterior reforma de l´any 1863 efectuada per Elies Rogent, adopta una estructura de 3 naus amb fals creuer, damunt del qual s´afegeix una segona cúpula. La façana, d´un barroc classicista està dividida en 3 cossos. Al centre trobem la porta principal i a la part superior una fornícula amb una escultura representant Sant Miquel, obra de Pere Costa, destruïda el 1936 i refeta posteriorment.







La casa de l´enginyer del canal de Suez

          A l´esquerra de la principal església de la Barceloneta, Sant Miquel del Port, a la plaça de la Barceloneta, i al barri del mateix nom, trobem una casa del segle XVIII. A aquesta se li va afegir una altra planta l´any 1840. L´edifici té uns plafons de terracota típics de l´arquitectura romàntica,

           Si mireu a la façana de l´edifici, veureu una placa que explica que a aquesta casa va viure l´enginyer del canal de Suez, el Sr. Ferdinand de Lesseps (que té una plaça dedicada a ell a Gràcia), el qual va ser cònsol general de França a Barcelona.

        

                    

                  

La casa més antiga de la Barceloneta



                          Podem veure al número 6 del carrer Sant Carles del barri de la Barceloneta, una casa construïda el 1753 que no ha patit remodelacions. És la típica casa de pescadors de planta baixa, en la qual es poden guardar els estris de pesca, i el primer pis era el lloc on feia la vida qüotidiana la família propietària.

                            És considerada pels veïns de la Barceloneta com la més antiga casa del barri i a la planta baixa va haver en el passat una taverna.


dijous, 10 de gener del 2013

La curiosa botiga "Olokuti"

                           Al carrer Astúries número 38 de Gràcia (carrer que fa cantonada amb la parada "Fontana" de la línia 3 de Metro), podem veure una botiga, "Olokuti", que és llibreria i ven artesania. També es fan activitats culturals. És una bella botiga, amb rajoles originals i al sostre de la sala de l´esquerra es conserven motllures policromades del segle XIX.

                            Podem veure a l´interior un gran jardí amb molta vegetació. Hi ha arbres com un nesprer, una parra i un pi pinyoner. N´hi ha una petita carpa on es fan actuacions i també taules i cadires per prendre begudes no alcohòliques.

                             I també observarem els safarejos originals d´aquest edifici, testimonis d´altres temps, d´una Gràcia més rural.


                                                 Entrada d´"Olokuti"


       
                                                 Jardí interior de la botiga



 
                                                              Safareig

La "Gioconda" amb banyes del carrer Gran de Gràcia

                                 Al número 23 del bonic carrer Gran de Gràcia de Barcelona podem veure rere el vidre de la balconada inferior un quadre que ha penjat un veí que respresenta una "Gioconda" amb banyes.





                                

El "Partenó" de l´Eixample


                              Al número 72 del carrer Bailèn de Barcelona, a prop de la plaça Tetuan, trobem un edifici que algun-a ha anomenat "El Partenó de l´Eixample". La seva entrada també se sembla una mica a les restes del temple romàd´August que es poden veure al curt carrer Paradís de Barcelona però va ser construït el 1884 per l´arquitecte Josep Vilaseca i Casanova.

                               Té un aire una mica romàntic, misteriós i d´abandó i va ser el lloc on es va allotjar el taller dels famosos germans joiers Masriera, Josep i Francesc, considerats els millors joiers de Barcelona en aquell moment del segle XIX. Es poden veure les inicials dels seus noms a les estrelles de la porta d´entrada.

                               L´any 1904 va ser visitat pel rei Alfons XIII, que va anar a veure una exposició de pintors i escultors catalans.

                               El 1932 el local va ser recovertit en el Teatre Sala Studium, s´amplia per la part del darrera fins que arriba a connectar amb les mitgeres de les cases veïnes i va pedre, així, el seu caràcter monumental original.  Avui és la residència de les religioses de la congregació de la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús.

                               Anastase Simu, un jurista i mecenes de Romania, va construir un edifici idèntic a aquest a Bucarest per allotjar la seva col.leció d´art i l´any 1927 va cedir aquest edifici al govern del país,  però a mitjans dels anys 70, Nicolae Ceaucescu, l´home que governava Romania, va decidir enderrocar l´edifici, ja que pensava que representava una idea burgesa de la cultura i del patrimoni i feia al.lusió a un país estranger.


                                                  Foto del taller Masriera l´any 1888.



                                                           Porta d´entrada a l´edifici