El "santet" del cementiri de Poblenou

                      
                        El cementiri de Poblenou és el més antic de Barcelona; es va ianugurar l´any 1775. A l´inici es trobava lluny de la ciutat. Per motius d´espai i higiene es va decidir construir fora de les muralles, en un moment en que Barcelona es trobava encara emmurallada i ocupava un petit espai de l´actual centre urbà.

                        Aquí es troben enterrats personatges tan famosos com el músic i polític Josep Anselm Clavé, l´inventor i enginyer Narcís Monturiol o l´actriu Mary Santpere però el nínxol més famós és el de Francesc Canals, al qual anomenaven "El Santet", un noi d´origen humil mort als 22 anys d´edat per culpa de la tuberculosi. Es deia que tenia poders endevinatoris i que és capaç de fer diversos miracles i favors.

                         Degut a la quantitat de flors i ofrenes que rep es van buidar els 12 nínxols que hi ha al voltant. Per demanar un desig s´ha d´escriure aquest en un paper i introduir-lo per la làpida,  resar alguna operació i marxar pel costat dret sense mirar enrera.
                                                                                Es diu que el noi podia saber el dia de la mort de les persones sols miran-les als seus ulls. També hi ha qui diu que si mires fixament al seu nínxol podràs veure una llum, que és la llum del "més enllà" i que treballava als famosos magatzems "El Siglo" que es van incendiar un dia de Nadal de l´any 1932 a la Rambla de Barcelona. Una falsa llegenda deia que aquest noi va morir a l´incendi, quan ja feia anys que havia mort, a l´any 1899.

L´orxateria més famosa de Poblenou (i Barcelona)

         El 1912, Pere Joan Iborra, el primer de les cinc generacions que ha regentat aquesta orxateria, va venir des de València a Barcelona per pujar a un vaixell que l´havia de portar a l´Argentina. Però es diu que no va pujar perquè es va enamorar dels carrers de Barcelona propers al mar.

           Així que va inaugurar una orxateria, "El Tio Che" a l´actual passeig Joan de Borbó, que feia recordar la frase que deia als veïns, "Xe, prova!", per a que tastessin l´orxata i la llet merengada que ell elaborava junt amb la seva família. Va ser un dels primers a Barcelona en instal.lar una granissaoreta, una màquina per fer granissats,

                                              L´any 1933 traslladen el seu negoci al carrer Wad-Ras, actual carrer Dr. Trueta però una bomba va destruir l´edifici i es van moure de nou a l´actual orxateria situada a la Rambla de Poblenou, número 44, davant del famós Casino de l´Aliança.

                         
.

El Mercat del Clot: un mercat molt rural

                      
             El Mercat del Clot fou dissenyat per l´arquitecte Pere Falquès l´any 1889., de planta rectangular, coberta a dues vessants, de 3 naus. amb façanes d´obra vista i amb estructura basada metàl.licament.

              Pagesos dels municipis dels voltants (Sant Andreu, Sant Adrià del Besòs, etc.) proveïen el mercat de bones fruites i verdures i les farineres que hi havia a la zona del Clot dotaven als majoristes de farina, així com farina per l´exportació.    

                                 Abans, el lloc que ocupa avui el Mercat del Clot era un mercat a l´aire lliure però la necessitat d´obrir noves parades per l´allau de pagesos que volien vendre els seus productes, va fer que finalment es decidís construir un edifici per aixoplugar de les inclemències meteorològiques els venedors i clients.

                                 L´Ajuntament va reformar-lo l´any 1994, esponjant les parades, creant un aparcament soterrani, arranjar la plaça i convertir en zona de vianants els voltants del mercat.                                       

El "mitjó" més gran de Barcelona

          "El Mitjó" devia ser una escultura dissenyada pel famós artista Antoni Tàpies, de molt grans dimensions, 18 mts. d´alçaria, que devia estar penjada del Saló Oval de l´MNAC (el Museu Nacional d´Art de Catalunya).

           Era l´any 1991 quan s´havia de penjar aquest mitjó al Saló Oval de l´MNAC, però aquest estava submergit en un gran desconcert. No hi havia diners per completar la rehabilitació del museu, s´intentava reobrir les sales de l´art tomànic pels Jocs Olímpics del 92 i en el projecte de crear un gran museu d´art català xocaven les lluites que mantenien l´Ajuntament i la Generalitat.

              Molts pensaven i encara pensen avui que "El Mijtó" hagués donat una gran projecció internacional a l´MNAC. Però,

a principis dels 90 del segle XX guanyaren els detractors d´"El
Mitjó. Finalment, 18 anys després, una versió reduïda de l´obra,
de 3 mts. aproximadament, es va instal.lar a la terrassa de la
"Fundació Tàpies", el museu de Barcelona que acull algunes de les obres més importants de l´artista català .

                A l´esquerra podem veure 2 fotografies d´aquest
més petit "Mitjó" de Tàpies que es va col.locar a la terrassa de
la Fundació  i s´ha convertit en el símbol de la mateixa.

                Amb aquesta escultura Tàpies volia representar la
importància en l´ordre còsmic de les coses petites

Una plaça d´un altre temps: la plaça Prim

              En un lloc amagat de Poblenou, quasi rústic podríem dir,  trobem aquesta plaça anomenada la plaça de Prim. Aquest espai acostumava a ésser un lloc de reunió de pescadors, treballadors de les fàbriques del barri i socialistes utòpics durant el segle XIX.

               Avui en dia aquest lloc encara té el seu encant amb les seves petites cases blanquers i orangers i uns arbres impressionants anomenats Ombús, que procedeixen d´Argentina, Brasil l´Urugai.

                A una de les cantonades d´aquesta plaça és troba el restaurant "Els Pescadors", un dels millors preparant el peix en aquesta ciutat.

                 La plaça es va urbanitzar l´any 1856. Es va posar el nom de Prim, per honrar a aquest famós personatge del segle XIX, el general Prim, ja que els federalistes i republicans van voler honrar a la persona que va acabar amb l´absolutisme de la reina Isabel II.

                   Es diu que des d´aquesta part de Poblenou, el barri de Taulat (la part més antiga de Poblenou) van partir algus socialistes utòpics als Estats Units d´Amèrica per crear una societat utòpica allà, que va fracassar, però van voler repetir l´experiència de crear una nova societat utòpica, el que ells anomenaven una Nova Icària, a aquesta zona de Poblenou entre 1846 i 1848.

La botiga del "Titanic"

         Segons diu la propietària, Carme Viñas, un dia de l´anyy 1996 va aparèixer una nord-americana a la seva botiga, l´"Arca de l´Àvia", al carrer Banys 20, i li va fer una gran comanda de teles i vestits, en veure el que tenia a la botiga. Un any més tarda, aquesta clienta trucà a la propietària de la botiga per dir-li que el que li va vendre sortiria a la pel.lícula "Titanic", i des d´aquell moment se li coneix com "la botiga del Titanic".

         "L´Arca de l´Àvia" és un temple per als qui estimen la moda "vintage". Aquí podem trobar sabates, llenceria, vestits, etc., d´altres èpoques.

         També ha participat a l´escenografia i vestidor d´altres films com "Wild, wild, West", "El perfum" , "Hablé con ella" i pel.lícules de Woody Allen, com el vestit que porta Penélope Cruz a "Vicky, Cristina, Barcelona".

          Han intervingut en la decoració d´espais emblemàtics del modernisme català, com "La Pedrera".

Un passatge a tocar del carrer Major de Sarrià

              Al mateix carrer Major de Sarrià número 75 podem trobar un bonic passatge, l´anomenat passatge Mallofré, que sembla d´un altre temps.

              L´accés està delimitat per un arc amb bigues de fusta i, un cop travessat, podem veure un grup de cases amb jardins on regna la tranquil.litat. L´heura creix a aquest indreti desemboca al carrer Paletes.