Un passatge a tocar del carrer Major de Sarrià

              Al mateix carrer Major de Sarrià número 75 podem trobar un bonic passatge, l´anomenat passatge Mallofré, que sembla d´un altre temps.

              L´accés està delimitat per un arc amb bigues de fusta i, un cop travessat, podem veure un grup de cases amb jardins on regna la tranquil.litat. L´heura creix a aquest indreti desemboca al carrer Paletes.

Un restaurant recomenat pel "The New York Times"

            

                 El restaurant "Ca la Tresa" es troba al número
128 del carrer Major de Sarrià i és ple de fotografies d´
escriptors catalans, ja que el propietari del negoci, en Sebastià és un gran lector i, apart de tenir molts llibres, també apareix en alguns, ja que surt a les caminades a peu d´en Josep Maria Espinàs.

                  Aquest local està recomanat pel diari "The New York Times" en un article de l´any 2002 i l´especialitat és el bacallà, que preparen de moltes i variades maneres.
                                                                                                                                               

J.V. Foix i la pastisseria "Foix"

                 Al número 57 del carrer Major de Sarrià, carrer que és l´artèria principal d´aquesta zona de Barcelona i antiga vil.la independent, va nèixer un dels grans de les lletres catalanes del segle XX: Josep Vicenç Foix. I just a aquest número tenia
una pastisseria la seva família.


                 Foix va ser un gran poeta avanguardista, a més d´assagista i periodista i se li va atorgar el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes el  1973 i el  Premi de les Lletres Espanyoles el 1984.

                   Va tornar al negoci familiar quan va acabar la guerra civil, però se´ls va prohibir posar la paraula "pastisseria" a la botiga, ja que el català va esdevenir llengua prohibida i, en comtes de traduir "pastisseria" al castellà, va posar "postres" al rètol.

                                                                                                    

El lloro del Poblenou

                  "La Licorera" és un local obert l´any 1932 dedicat a la venda de vins i licors. Situat al carrer de Taulat, número 91, és molt poular al barri del Poblenou, on es troba ubicat.

                    Es diu que el 1957 un client va regalar als propietaris un lloro procedent de Guinea, que era molt poular entre els nens i nenes de la zona.

                    El tramvia número 36 tenia el seu origen i final davant d´aquesta botiga i el lloro va aconseguir imitar el so del xiulet del cap d´estació.

                       Els conductors del tramvia sovint confonien el xiulet del lloro amb el xiulet del cap d´estació i sortien abans que tota la gent pogués pujar. Per aquest motiu, el cap d´estació va obligar als propietaris de "La Licorera" a posar el lloro dins de la botiga..

                       Aquest lloro va morir el 1992 però resta enbalsamat en la seva gàbia a dins de l´establiment. Però la "Colla de Geganters de Poblenou" va decidir fer un nou "gegantó" amb la figura del lloro i amb gorra d´empleat de tramvia, donant-li el nom d´"el lloro del 36".

La "casa del diable" de Gràcia

                 Si passem pel davant de la casa situada al número 20 del carrer Josep Torres, al barri de Gràcia, més concretament al cor de la Gràcia gitana, veurem una casa que té uns elements decoratius curiosos, ja que es veuen representacions de diables en diversas parts de la façana.

                  La història ens explica que aquí vivia el Sr. Agustí Atzerias l´any 1892 i passava per un delicat moment econòmic, així que va prometre al diable vendre la seva ànima si li tocava la loteria.

                  I després d´aquest pacte li va tocar la loteria i va aconseguir sanejar la seva economia. A continuació va decidir omplir la façana de diables en contra de l´opinió dels veïns, que no veien amb bons ulls aquells motius diabòlics a la façana de la casa.

           Va  posar figures diabòliques a sobre de totes les entrades de la casa i murals amb escenes infernals a la façana. D´aquests murals, que Atzerias va conservar mentre va viure, no queda res però encara es poden ver les gàrgoles que representen caps diabòlics. Malgrat estar tapiada es pot veure avui, al febrer del 2013, un cartell que indica que la casa serà rehabilitada i es posaran en venda pisos aquí d´1, 2 o 3 habitacions.