divendres, 25 de gener del 2013

Una casa modernista a la Barceloneta




                              Si passem davant del número 12 del carrer de Sant Carles, a la Barceloneta, podem veure una petita casa d´estil modernista: la casa Joan Ors. En realitat, és una d´aquelles casetes del segle XVIII construïdes quan es va dissenyar el barri de la Barceloneta, però que va ser reformada en un estil modernista, cap al 1910, quan es va afegir el cos superior amb una decoració goticista.


Unes oueres a la paret del mercat de la Barceloneta


 

                   
                            A la plaça del poeta Boscà, del barri de la Barceloneta, podem veure el mercat de la Barceloneta, construït per Antoni Rovira el 1884 i remodelat l´any 2007 per l´arquitecte Josep Miàs, deixeble d´Enric Miralles. L´edifici conserva l´estructura original de ferro però l´exterior és radicalment diferent amb línies corbes i dinàmiques que es combinen amb les antigues línies rectes. També se l´afegeixen 180 plaques solars que generen gran part de l´energia consumida pel mercat.

                             Però el detall curiós d´aquest mercat és que la paret, en comtes de totxos, està formada per oueres (ja sabeu, el lloc on es guarden els ous que es posen a la venda) petrificades, de les de mitja dotzena.

        


                             

El primer concert coral


                        A la plaça de la Barceloneta, cantonada amb el carrer del Mar, podem veure una placa dedicada al promotor de les societats corals a Catalunya durant el segle XIX, Anselm Clavé. Aquesta placa vol recordar i commemorar el primer concert coral que es va fer a Catalunya i a tot l´Estat espanyol, un dia 14 d´agost de 1850.


Una església barroca a la Barceloneta

      L´església de Sant Miquel del Port es troba a la plaça de la Barceloneta, i va ser contemporània a la creació d´aquest barri. S´acaba en sols 2 anys (1753-1755) i, al principi, tenia planta quadrada, però amb una posterior reforma de l´any 1863 efectuada per Elies Rogent, adopta una estructura de 3 naus amb fals creuer, damunt del qual s´afegeix una segona cúpula. La façana, d´un barroc classicista està dividida en 3 cossos. Al centre trobem la porta principal i a la part superior una fornícula amb una escultura representant Sant Miquel, obra de Pere Costa, destruïda el 1936 i refeta posteriorment.







La casa de l´enginyer del canal de Suez

          A l´esquerra de la principal església de la Barceloneta, Sant Miquel del Port, a la plaça de la Barceloneta, i al barri del mateix nom, trobem una casa del segle XVIII. A aquesta se li va afegir una altra planta l´any 1840. L´edifici té uns plafons de terracota típics de l´arquitectura romàntica,

           Si mireu a la façana de l´edifici, veureu una placa que explica que a aquesta casa va viure l´enginyer del canal de Suez, el Sr. Ferdinand de Lesseps (que té una plaça dedicada a ell a Gràcia), el qual va ser cònsol general de França a Barcelona.

        

                    

                  

La casa més antiga de la Barceloneta



                          Podem veure al número 6 del carrer Sant Carles del barri de la Barceloneta, una casa construïda el 1753 que no ha patit remodelacions. És la típica casa de pescadors de planta baixa, en la qual es poden guardar els estris de pesca, i el primer pis era el lloc on feia la vida qüotidiana la família propietària.

                            És considerada pels veïns de la Barceloneta com la més antiga casa del barri i a la planta baixa va haver en el passat una taverna.


dijous, 10 de gener del 2013

La curiosa botiga "Olokuti"

                           Al carrer Astúries número 38 de Gràcia (carrer que fa cantonada amb la parada "Fontana" de la línia 3 de Metro), podem veure una botiga, "Olokuti", que és llibreria i ven artesania. També es fan activitats culturals. És una bella botiga, amb rajoles originals i al sostre de la sala de l´esquerra es conserven motllures policromades del segle XIX.

                            Podem veure a l´interior un gran jardí amb molta vegetació. Hi ha arbres com un nesprer, una parra i un pi pinyoner. N´hi ha una petita carpa on es fan actuacions i també taules i cadires per prendre begudes no alcohòliques.

                             I també observarem els safarejos originals d´aquest edifici, testimonis d´altres temps, d´una Gràcia més rural.


                                                 Entrada d´"Olokuti"


       
                                                 Jardí interior de la botiga



 
                                                              Safareig

La "Gioconda" amb banyes del carrer Gran de Gràcia

                                 Al número 23 del bonic carrer Gran de Gràcia de Barcelona podem veure rere el vidre de la balconada inferior un quadre que ha penjat un veí que respresenta una "Gioconda" amb banyes.





                                

El "Partenó" de l´Eixample


                              Al número 72 del carrer Bailèn de Barcelona, a prop de la plaça Tetuan, trobem un edifici que algun-a ha anomenat "El Partenó de l´Eixample". La seva entrada també se sembla una mica a les restes del temple romàd´August que es poden veure al curt carrer Paradís de Barcelona però va ser construït el 1884 per l´arquitecte Josep Vilaseca i Casanova.

                               Té un aire una mica romàntic, misteriós i d´abandó i va ser el lloc on es va allotjar el taller dels famosos germans joiers Masriera, Josep i Francesc, considerats els millors joiers de Barcelona en aquell moment del segle XIX. Es poden veure les inicials dels seus noms a les estrelles de la porta d´entrada.

                               L´any 1904 va ser visitat pel rei Alfons XIII, que va anar a veure una exposició de pintors i escultors catalans.

                               El 1932 el local va ser recovertit en el Teatre Sala Studium, s´amplia per la part del darrera fins que arriba a connectar amb les mitgeres de les cases veïnes i va pedre, així, el seu caràcter monumental original.  Avui és la residència de les religioses de la congregació de la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús.

                               Anastase Simu, un jurista i mecenes de Romania, va construir un edifici idèntic a aquest a Bucarest per allotjar la seva col.leció d´art i l´any 1927 va cedir aquest edifici al govern del país,  però a mitjans dels anys 70, Nicolae Ceaucescu, l´home que governava Romania, va decidir enderrocar l´edifici, ja que pensava que representava una idea burgesa de la cultura i del patrimoni i feia al.lusió a un país estranger.


                                                  Foto del taller Masriera l´any 1888.



                                                           Porta d´entrada a l´edifici